Arquitectura

L’arquitectura de la plaça imita la del Coliseu de Roma amb rajola vista com a base de la composició i pedra per als sòcols, ràfols, balustres i acabaments. La seua originalitat residix en esta combinació del classicisme amb materials més moderns com el ferro colat. Quatre ordes de pòrtics s’alcen uns sobre altres i la fusta és el gran suport de les localitats més elevades, les dels dos últims pisos, conegudes a València com a naies.

La plaça comptava inicialment amb una capacitat per a 16.851 espectadors, i té un diàmetre exterior de 108 metres, una alçada de 16,89 metres i una arena de 52 metres de diàmetre.

La plaça de València s’ha anat adaptant als temps, gràcies a diverses reformes, i en l’actualitat la capacitat de la plaça és de 10.500 espectadors. S’ha convertit en una de les més còmodes de quantes existixen, a causa de l’amplitud dels seients, guanyant també en seguretat d’acord amb la normativa vigent.”

La primera gran reforma de la plaça de València va donar començament en 1967 quan es va reduir el diàmetre de l’arena per a guanyar tres files de barreres, els seients més prop de l’arena. Tots els tendidos van passar a tindre seients de ciment i es van ampliar els accessos per a guanyar en seguretat.

A més, en 2010, en una altra importantíssima actuació de la Diputació de València valorada en tres milions d’euros, s’amplia la distància entre seients de tots els estesos, perdent-se 2.500 localitats però guanyant en comoditat per a l’espectador.